Calaix Lector: Sailormoon

Títol: Pretty Guardian Sailor Moon (Bishôjo Sênshi Sailor Moon)

Autora: Naoko Takeuchi

Idioma original: Japonès

País: Japó

Editorial: Norma Editorial

Primera Edició: 1992

Volums: col·lecció de 12 volums

Número de pàgines: 238 pàgines

Gènere: Shôjo Manga Magical Girls

ISBSN: 9788464908688

Sinopsi:

L'Usaji Tsukino és una noia de 14 anys, mandrosa i despistada que un dia es troba amb la Lluna, una gata que parla,. Aquesta li diu que és una de les guerreres escollides (sailors) i que, juntament amb les seves companyes, haurà de trobar a la seva princesa i protegir-la. És així com comença la nova vida de l'Usaji, estudiant de dia i guerrera de nit, que haurà de buscar a les seves companyes, la princesa i salvar la Terra.

Sobre l'obra:

L'any 1992 la mangaka Naoko Takeuchi va publicar la història curta, Codename wa Sailor V, on la protagonista era la Minako Aino, la posterior Sailor Venus. D'entrada l'autora volia fer un manga sobre un grup de noies boniques que lluités contra els malvats per protegir el seu planeta, i el seu productor li va demanar que aquestes havien d'anar amb l'uniforme mariner típic de les estudiants japoneses; uniforme que l'autora va emprar com a base de la roba de combat de les guerreres, per això el seu nom de Sailors o marineres. En vista de l'èxit d'aquesta història ben aviat la mangaka va rebre la proposta de fer l'adaptació a l'anime. Com la història era força breu, l'autora va decidir allargar-la i afegir-li més personatges, i així va ser com va sorgir Bishôjo Sênshi Sailor Moon. Si l'èxit de Codename wa Sailor V havia estat gran, el de SailorMoon va ser aclaparador, ben aviat va anar guanyant protagonisme fins al punt que Sailor V, va anar sent cada cop més irregular en les seves publicacions i va finalitzar després d'aquesta.

Pretty Soldier Sailor Moon

El manga de Sailormoon es va publicar originalment a la revista Nakayoshi de la Editorial Kodansha durant els anys 1992 i 1997 i en acabat va ser recopilat en 18 volums (tankoubon). Gairebé a la vegada que s'anava publicat el manga es va començar a emetre l'anime, que es va doblar en 42 idiomes diferents i va ser emès en 80 països; a data d'avui és la sèrie d'animació que s'ha doblat a més idiomes; si bé cal esmentar que diferia del manga en diversos punts i que va comptar amb una temporada més que aquest. La sèrie va comptar també amb una gran quantitat de musicals coneguts com Sera Myu i una sèrie d'imatge real anomenada Pretty Soldier Sailor Moon.

 L'any 2011 com a motiu de la reposició de la sèrie en molts països i del continu èxit d'aquesta, es va decidir publicar la Edició de luxe que es va fer l'any 2003, aquesta està revisada per l'autora i consta únicament de 12 volums, amb més capítols que els anteriors. En el cas de Sailor V, en un inici van ser tres volums i en la nova edició d'aquesta s'han convertit en dos una mica més llargs.

Sera Myu

A Espanya, va ser l'editorial Norma Editorial la que va adquirir els drets d'aquesta nova edició, mentre que l'altra vegada havia estat l'editorial Glènat (actualment EDT) la que s'havia fet càrrec de la publicació. La nova edició de Norma Editorial compta amb pàgines amb il·lustracions a color, sobrecobertes i paper de bona qualitat, a més en tractar-se d'una versió revisada d'una manera molt acurada per l'autora aquesta vegada es mantenen els noms originals en japonès de tots els personatges (ja no hi ha cap Carola, Patricia, Vicky...), i s'han cuidat detalls com el color dels uniformes a les portades, que fos el que corresponia al disseny de cada tratge.

Personatges principals:

Durant les diferents temporades del manga i l'anime van apareixent diferents personatges, alguns seran fixes i continuaran apareixent habitualment, d'altres simplement apareixen a la saga/temporada corresponent. Els personatges principals, són les guerreres Sailor els noms de les quals estan relacionats amb els planetes, dels quals es suposa que són protectores així com de la mitologia greco-romana, la història mateixa de l'Usagi i en Mamoru, està basada en el mite hel·lènic de Selene i Endimió.

En el cas dels enemics de les diferents sagues, els seus noms estan relacionats amb la mineralogia i tots són metalls o pedres precioses.

Els personatges principals de la primera temporada són:

Usagi Tsukino- És la protagonista d'aquesta història, una noia de 14 anys que conjumina els seus estudis i problemes d'adolescent amb la seva vida de guerrera quan es transforma en Sailor Moon.

Ami Mizuno- És una noia molt intel·ligent, amb un C.I de 300 que va al mateix institut que l'Usagi i es pot transformar en Sailor Mercuri.

Rei Hino- És una noia que va a un institut femení diferent al de l'Usagi, fa de sacerdotesa al temple del seu avi i es pot transformar en Sailor Mars.

Makoto Kino- És una noia molt forta i decidida que es matricula a l'institut de l'Usagi a mitjans de curs i es pot transformar en Sailor Júpiter.

Minako Aino- Té un caràcter molt similar al de l'Usagi i tot i aparèixer la última de seguida es fan molt amigues, és la que té més experiència com a guerrera ja que abans era la Sailor V, i ara es transforma en Sailor Venus.

Mamoru Chiba- És un noi més gran que l'Usagi i les seves amigues, amb el que es troben tot sovint, ell i l'Usagi senten certa atracció l'un envers l'altre quan estan junts. Es transforma en un galant emmascarat, en Tuxedo Mask.

Luna- Gata de l'Usagi, és l'encarregada d'anar-la guiant en la seva tasca de guerrera.

Artemis- Gat de la Minako.

Naru i Umino- Amics de l'Usagi que van apareixent de tant en tant.

Pare, mare i Shingo (germà) de l'Usagi- Apareixen de tant en tant.

Motoki Furuhata, "Furu" pels amics- Empleat dels recreatius on es reuneixen les Sailors i amic d'en Mamoru.

A la segona temporada del manga, a més dels personatges de la primera s'incorporen:

Chibiusa- És una nena vinguda del futur que busca la SailorMoon i el cristall de plata per que l'ajudin a salvar la terra del segle XXX. Es diu Usagi també i tots li diuen Chibiusa, és la filla de la Neo Reina Serenity i el Rei Endymion.

Luna P- Pilota de la Chibiusa que l'acompanya a tot arreu i que li permet fer màgia.

Sailor Pluto- És la Sailor guardiana de la porta del tempsi té poders relacionats amb aquest i amb l'inframón.

Neo Reina Serenity- Reina del futur, de la ciutat de Cristal Tokyo al segle XXX.

Rei Endymion- Rei de Cristal Tokyo al segle XXX.

Diana- Gateta de la Chibiusa.

A la tercera temporada del manga, a més dels personatges anteriors apareixen:

Michiru Kaio- És una noia que va a una escola molt prestigiosa per alumnes molt intel·ligents i fills de famílies riques, és una gran violinista i es converteix en Sailor Neptune. Manté una relació amb l'Haruka.

Haruka Teno- És una noia molt masculina, tant que es presenta sempre com un home. Va al mateix institut que la Michiru i és una gran pilot de cotxes, a més es transforma en Sailor Uranus.

Setsuna Meio- És una estudiant universitària de primer curs de física i es transforma en Sailor Pluto.

Hotaru Tomoe- És una noia molt malaltissa, filla d'un científic que fa uns experiments un tant estranys, que de seguida es fa molt amiga de la Chibiusa. Més endavant es descobreix que es pot transformar en Sailor Saturn la guerrera de la destrucció.

A la cinquena temporada del manga, a més dels personatges anteriors apareixen:

Chibichibi- Una nena molt petita que gairebé ni parla i que l'Usagi es planteja la possibilitat de que sigui també filla seva en el futur.

Seiya Kou- Un dels membres del grup masculí els Three Lights que després es transforma en la Sailor Star Fighter.

Yaten Kou- Un dels membres del grup masculí els Three Lights que després es transfroma en la Sailor Star Healer.

Taiki Kou- Un dels membres del grup masculí els Three Lights que després es transforma en la Sailor Star Maker.

Princesa Kakyû: princesa del planeta Kinmoku que es veu obligada a viatjar a la terra quan la Sailor Galaxia ataca el seu món, per demanar ajut a la Sailormoon.

Temporades:

Primera Temporada/ Sailormoon Classic: Saga Metalia i el Cristal de Plata. Aparició de les Sailor Senshi i lluita contra Metalia i la Reina Beryl.

Segona Temporada/ Sailormoon R: Saga Black Moon. Lluita contra els enemics de Black Moon per salvar la Terra del segle XX i la del segle XXX. En el cas de l'anime aquesta saga comença amb una història exclusiva, que mai arriba a sortir al manga, la història d'Ann i Alan, dos extraterrestres que arriben a la Terra amb la intenció d'utilitzar l'energia dels seus habitants per reviure un arbre del seu planeta "l'Arbre de la Vida".

Tercera Temporada/ Sailormoon S: Saga Pharaoh 90. Aparició de les Sailors Outterscouts (del sistema solar externs), lluita contra l'associació Pharaoh 90 i per evitar la fi del món.

Cuarta Temporada/ Sailormoon Super S: Saga Pegasus i Dead Moon. Apareix un nou enemic, Neherenia que vol acabar amb les Sailors i controlar el planeta.

Cinquena Temporada/ Sailormoon Sailor Stars: Saga Galaxia. Una Sailor malvada es vol convertir en la sobirana de tota la galàxia, i per fer-ho li calen les llavors que surten del cor de les Sailors.

Una petita reflexió sobre el manga:

L'autora va fer una simbiosi de dos gèneres de manga com són el mahô shôjo  i el super sentai i va aconseguir crear un grup de guerreres molt heterogeni pel que fa a caràcters i amb el temps també a edats. Si bé l'estructura de la trama és com la de qualsevol altre manga o anime (apareix el malvat, lluiten fins a conèixer el seu punt feble, es fan mes fortes i el guanyen), la història entre elles també va evolucionant i el fet de dotar a les guerreres amb els poders dels diferents Déus romans, fa que siguin úniques en la seva manera de lluitar.

Personalment adoro Sailormoon, és un d'aquests mangues de culte i que han suposat un abans i un després pel món del manga i l'anime en general; el gènere shôjo et pot agradar més o menys però s'ha de reconèixer que la Naoko Takeuchi va aconseguir amb Sailor Moon captar l'atenció de milions de persones en tot el món i donar a conèixer el manga a molta gent. Pot ser que jo formi part de la generació SailorMoon i per això senti tanta devoció envers aquest manga; vaig créixer veient l'anime i llegint els mangues, i a data d'avui he caigut en la temptació d'adquirir l'edició revisada per l'autora; però considero que juntament amb algunes sèries més com ara Dragon Ball han fet que el manga i l'anime traspassin fronteres i han obert la porta a moltes de les sèries d'animació i els mangues que ens arriben en l'actualitat.

Per anar fent boca...

Us deixo amb un opening força llarg, el famós Moonlight Densetsu.

Puntuació personal: 10

XX Saló del Manga de Barcelona: Takeshi Obata.

Un dels convidats aquest Saló serà Takeshi Obata, gran dibuixant japonès i famós, entre d'altres pel manga Death Note.

Obata (11.02.1969 Niigata, Japó) ha treballat en molts mangas. Entre els seus títols destaquen Hikaru no Go, per la qual va rebre el premi Shogakukan Manga el 2000 i el Premi Cultural Osamu Tezuka el 2003; All You Need Is Kill; BAKUMAN o Death Note, ambdues obres amb quió de Tsugumi Ohba. Takeshi Obata també va realitzar els dissenys dels personatges del videojoc Castlevania Judgement per a Wii.

Hikaru no Go

Death Note

Aquest gran dibuixant de manga i dissenyador de personatges va guanyar el 1985 el Premi Tezuka amb la història 500 Kounen no Shinwa. El 1989 comença la seva col·laboració amb la revista Shonen Jump amb el manga Nonno Cyborg G. La seva fama no deixa d'augmentar mentre segueix compaginant la seva feina com mangaka amb la seva faceta de dissenyador: de 1998 a 2003 triomfa amb Hikaru no Go, un manga guionitzat per Yumi Hotta ambientat en el món del go, un joc tradicional japonès. Amb Death Note, un shonen atípic guionitzat per Tsugumi Ohba que del 2003 al 2006 va mantenir en suspens els lectors de la Shonen Jump, la famosa revista de manga. És en les pàgines d'aquesta mateixa revista on, i de nou amb guió de Tsugumi Ohba, torna per la porta gran amb BAKUMAN., una obra que es va publicar en 20 volums entre 2008 i 2012.

El seu treball més actual és l'adaptació al manga de All You Need Is Kill, la novel·la de ciència ficció escrita per Hiroshi Sakurazaka que recentment ha estat adaptada a la gran pantalla sota el títol de Al filo del mañana, film protagonitzat per Tom Cruise i Emily Blunt. 

Tant Death Note, com BAKUMAN. i All You Need Is Kill formen part del catàleg de NORMA Editorial. Takeshi Obata assisteix al XX Saló del Manga de Barcelona gràcies a la col·laboració d'aquesta mateixa entitat.

El Saló del Manga es celebrarà a la Fira de Barcelona a Montjuïc del dijous 30 d'octubre al diumenge 2 de novembre i ocuparà els Palaus 1 i 2 i la Plaça de l'Univers. Des del dijous 24 es poden aconseguir les entrades mitjançant la venda anticipada a través de la pàgina web de Ficomic.

XX Saló del Manga de Barcelona: Kengo Hanazawa

Kengo Hanazawa

Un dels convidats aquest Saló serà Kengo Hanazawa, creador del popular manga I am a Hero.

Aquest títol ha estat una de les grans sorpreses del gènere, agafant un gran èxit internacional i estant nominat en la tercera, quarta i cinquena edició dels premis Manga Taishō, prestigiós guardó anual japonès que se li coneix també pel seu nom oficial en anglès, Cartoon Grand Prize. El 2013 va ser distingit com a millor manga a la 58º edició dels premis Shogakukan, un altre dels guardons més famós del manga.

El protagonista d’I am a Hero és Hideo Suzuki, un mangaka fracassat que, als seus trenta-cinc anys, ha hagut de tornar a treballar d'ajudant. Obsessionat amb la seva mediocritat, paralitzat pels seus fracassos, pors i complexos, Hideo no és conscient que al seu voltant les coses estan canviant a causa d'un misteriós virus que transforma els humans en éssers irracionals i violents. Aterrit,  intenta fugir dels infectats i assumir l'única actitud que li permetrà sortir amb vida, la d'un heroi.

Ressentiment

Kengo Hanazawa és un brillant autor japonès que va néixer a la prefectura d'Aomori en 1974. Després de treballar un temps d'ajudant, el 2004 va debutar a la revista Big Comic Spirits amb la història Ressentiment, amb la qual va guanyar el Premi al millor tema als Premis Sense of Gender l'any 2005. De 2005 a 2008 publica el manga Boys on the run, que el 2010 es va adaptar en una pel·lícula d'imatge real i més tard, al 2012, es va convertir en sèrie de televisió. Actualment triomfa a tot el món amb el seu manga I am a Hero, publicat al nostre país per Norma Editorial. Kengo Hanazawa assistirà al XX Saló del Manga de Barcelona en col·laboració amb aquesta mateixa entitat.

El Saló del Manga es celebrarà a la Fira de Barcelona a Montjuïc del dijous 30 d'octubre al diumenge 2 de novembre i ocuparà els Palaus 1 i 2 i la Plaça de l'Univers. Des del dijous 24 es poden aconseguir les entrades mitjançant la venda anticipada a través de la pàgina web de Ficomic.

Calaix Lector: El océano al final del camino

Títol: El océano al final del camino
Autor: Neil Gaiman

Idioma original: anglès

País: E.U.A

Editorial: Roca Editorial

Primera Edició: 2.013

Traductor: Mónica Faerna

Número de pàgines: 236 pàgines

Gènere: fantasy/ aventures

ISBN: 9788499186573



Sinopsi:

Un hombre vuelve a la zona donde vivió hace cuarenta años para asistir a un funeral. En un arranque incomprensible e inesperado, decide acercarse a la casa de su amiga de la infancia, Lettie. Y es ahí donde los recuerdos que no sabía que tenía empiezan a fluir, como el océano que Lettie insistía que era, en realidad, su estanque. La memoria se mezcla con la fantasía mientras el protagonista nos cuenta un viaje imposible, en un mundo que puede o no existir, repleto de monstruos imaginarios que se hacen reales en el relato de ese niño de siete años. Tan reales como los monstruos que los adultos sí podemos entender y temer, y ante los que la única defensa con la que cuenta un niño son las tres extravagantes mujeres que viven al final del camino.

Una petita reflexió sobre el llibre:

Altra vegada en Neil Gaiman ha aconseguit captivar-me amb una de les seves obres, per mi una de les millors i que ha fet que no pogués deixar-la estar fins haver-la acabat, de fet me l'he llegit en una nit.
La manera que té de narrar allò que va succeint, fa que vagis devorant les pàgines l'una rere l'altre amb la necessitat d'arribar al final. L'autor aconsegueix barrejar a la perfecció fantasia i foscor, creant un ambient de misteri de començament a fi i submergint-nos en aquest univers tant característic de les seves novel·les.

La història és molt original, partint d'aquest home que torna al lloc on va viure de petit per assistir a un enterrament i que inconscientment acaba a casa de la seva amiga de la infància per fer-li una visita. És llavors quan de sobte comença a recordar tot allò que va viure amb la seva amiga i que per estrany que sembli, fins aquell mateix moment, tenia oblidat.
Aquest passat està ple de màgia i de fantasia; recorda el moment en que va conèixer la seva amiga Lettie després de la sobtada mort d'un home que s'allotjava a casa del noi, així com l'arribada d'una institutriu a casa seva i tots els problemes que va ocasionar durant la seva estada.

Tret dels primers capítols, la resta del llibre està narrat en primera persona des del punt de vista d'un infant d'onze anys, raó per la qual en més d'un moment les situacions no s'acaben d'explicar ni de resoldre, atès que són massa complicades per l'enteniment d'un nen tan petit; com ell no ho comprèn, tampoc hi dona més importància.

Per anar fent boca...

<< -No sé. ¿Por qué crees que le tiene miedo a algo? Es una adulta, no? Y los adultos y los monstruos no tienen miedo.
-Oh, los monstruos sí que tienen miedo - dijo Lettie -. Por eso son monstruos. Y en cuanto a los adultos...-Dejó de hablar y se frotó su pecosa nariz con un dedo-. Te voy a decir algo muy importante: por dentro, los adultos tampoco parecen adultos. Por fuera son grandes y desconsiderados y siempre parece que saben lo que hacen. Por dentro, siguen siendo exactamente igual que han sido siempre. Como cuando tenían tu edad. La verdad es que los adultos no existen. Ni uno solo, en todo el mundo. -Se quedó pensando un momento. Luego sonrió-. Solo mi abuela, claro está.>>

Puntuació personal: 10

Calaix Lector: El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

Títol: El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
Autor: Ransom Riggs

Idioma original: anglès

País: E.U.A

Editorial: Círculo de Lectores

Primera Edició: 2.011

Traductor: Gemma Gallart

Número de pàgines: 414 pàgines

Gènere: fantasy/ aventures

ISBN: 9788467253153




Sinopsi:

UNA ISLA MISTERIOSA
UN ORFANATO ABANDONADO
UNA ECTRAÑA COLECCIÓN DE FOTOGRAFÍAS MUY PECULIARES.

De niño, Jacob trabó un vínculo muy especial con su abuelo, quien le contaba extrañas historias y le enseñaba fotografías de niñas levitando y de niños invisibles. Ahora, tras la inesperada muerte del anciano, una misteriosa carta ha caído en sus manos. Una carta que llevará al joven Jacob hasta una remota isla de Gales y a un orfanato abandonado donde aún se oculta la increïble historia de Miss Peregrine y sus peculiares niños...

Una petita reflexió sobre el llibre:

D'entrada aquest havia de ser un àlbum il·lustrat amb fotografies que l'autor havia anat col·leccionant al cap dels anys, però en arribar a les mans de l'editor aquestes imatges es van convertir en una narració. Com en Riggs no disposava de prou imatges per escriure una novel·la aquest mateix editor el va posar en contacte amb diversos col·leccionistes i el resultat del recull d'imatges és la història d'un noi que va seguint les pistes fins a topar amb un misteri més gran del que ell hauria imaginat.
El llibre va ser un best seller del New York Times i va arribar a estar el nº 1 de la llista de llibres per a nens, desapareixent d'aquesta al cap de 63 setmanes.
Els drets cinematogràfics ja han estat venuts a la 20thCentury Fox i es comenta que Tim Burton podria ser el director de l'adaptació.

La història és original i està molt ben escrita, de seguida et fiques en l'aventura d'en Jacob i no pots evitar devorar una pàgina rere l'altre per saber què és el que passarà. Personalment trobo que el pitjor del llibre és el seu final, ja que queda totalment obert i et deixa amb moltes ganes de més. El tipus d'història i l'ambientació són molt Tim Burton i això fa que als aficionats a les pel·lícules d'aquest es trobin molt a gust amb la novel·la; això en part és gràcies també al recull de fotografies que hi ha repartides al llarg de la novel·la.
Tal i com diu la sinopsi, degut a la mort de l'avi den Jacob en unes circumstàncies ben misterioses i després de trobar una carta força inquietant; en Jacob decideix investigar sobre el passat d'aquest home tan proper i que durant molt de temps ell i tota la seva família han tractat com un vell amb molta imaginació que ha estat capaç de reinventar el seu passat creant una història totalment fantàstica (molt de l'estil de Big Fish), però realment s'ho ha inventat? Pot ser que tot el que pensaven que eren històries inventades per l'avi siguin en realitat la veritat sobre el seu passat?
En definitiva, és un llibre per llegir amb moltes ganes, més encara després que el 14 de gener de 2.014 es publiqués la seva secuela Hollow City, a la que li tinc moltes ganes.

Per anar fent boca...

(...)Había, por ejemplo, una foto de dos muchachas colocadas ante un telón de fondo con un océano pintado de un modo muy poco convincente. la foto no es que fuera extraña en sí misma; lo que resultaba inquietante era el modo en que ellas posaban. las dos estaban de espaldas a la cámara. ¿Por qué tendría alguien que tomarse la molestia de hacerse retratar y pagar por ello - los retratos eran bastante caros en aquella época-, para ponerse luego de espaldas? Casi esperé encontrar otra foto entre los escombros de las mismas chicas mirando de frente, revelando tener calaveras sonrientes por caras.
Otras fotografías parecían manipuladas de un modo muy parecido a como lo habían estado algunas de las de mi abuelo. Una era de una niña solitaria en un cementerio con la vista fija en un estanque que la reflejava; pero eran dos niñas las que aparecían en el reflejo. Me recordó a la fotografía del abuelo Portman de la niña <<atrapada>> en una botella, sólo que cualquiera que fuera la técnica de cuarto oscuro que se utilizó, no tenía ni con mucho tanto aspecto de haber sido trucada.(...)

Puntuació personal: 8.5

XX Saló del Manga de Barcelona (venda anticipada d'entrades)

Avui comença la venda anticipada d'entrades per la vintena edició del Saló del Manga de Barcelona.

Avui, des de les 10 del matí ja es poden aconseguir les entrades per la propera edició del Saló del Manga, que tindrà lloc del 30 d'octubre al 2 de novembre a la Fira de Barcelona a Montjuïc, a través de la web de Ficomic. S'han posat a la venda l'entrada general a 7€; l'entrada reduïda a 5€, a la que sols tenen dret els titulars del Carnet Jove i l'abonament pels quatre dies de Saló a 20€. El pagament es pot fer amb targeta VISA o MasterCard, tant de dèbit com de crèdit. Les entrades per a grups escolars sols estaran disponibles a les taquilles del Saló del Manga situades a Plaça Espanya, i només seran vàlides pel dijous 30 i el divendres 31 d'octubre.

En vista dels problemes d'aforament de la darrera edició, aquest any el Saló creix en espai i horaris. Aquesta vegada es disposarà de 50.000 metres quadrats en front dels 35.000 de l'any passat. El certamen ocuparà el Palau 1, el Palau 2 i la Plaça de l'Univers on s'ubicarà l'escenari on tindran lloc les diferents actuacions. També s'ampliarà l'horari del Saló, que tots quatre dies obrirà les seves portes a les 9 del matí.

XIX Saló del Manga de Barcelona

El XIX Saló del Manga de Barcelona o "El Saló de les cues"

Ahir a la tarda va tancar les seves portes la dinovena edició del Saló del Manga de Barcelona, amb un rècord de visites desprès que 115.000 persones decidissin treure-hi el cap. Aquest any el certamen havia duplicat el seu espai, passant de 17.000 metres quadrats a 35.000, i comptava amb els pavellons 1 i 2 de la Fira de Barcelona. Com cada any la resposta multitudinària dels aficionats converteix el Saló del manga en un referent i en el gran esdeveniment anual de manga i cultura japonesa del nostre país; aquesta resposta multitudinària ha fet que aquest any el Saló comptés amb una nova "atracció" les seves cues interminables per accedir al recinte.

Començament de la cua.

La xifra final no suposa un gran increment de visitants, respecte els 112.000 de l'any passat. El director del Saló i de FICOMIC, Carles Santamaria, ha comentat que la majoria dels visitants es van concentrar entre divendres i dissabte, mentre que el dijous com era laborable l'assistència va ser molt més fluïda; el diumenge a partir del migdia, el flux de visitants va ser més constant i ininterromput i per tal que tothom hi pogués accedir es va ampliar l'horari una hora més. El director de l'esdeveniment explica que els aforaments per divendres i dissabte no van ser suficients i això els va obligar a tancar les taquilles abans d'hora i a cancel·lar la venda anticipada d'entrades des de dissabte al matí. En definitiva, que cara la propera edició buscaran altres alternatives per tal que no es repeteixi el problema d'aquest any; certament feia molta impressió arribar al Saló i veure les cues que envoltaven la Fira, et plantejaves girar cua i tornar cap a casa i més quan senties a gent parlar de la quantitat d'hores que portaven allà a peu dret i que els havien dit que possiblement no podrien entrar aquell dia. Com a punt important cal comentar que dins del Saló s'estava molt bé, personalment crec que és l'edició que millor s'estava dins del recinte, podies caminar i no feia la calor d'altres vegades.

Recinte de l'escenari...com veieu en tot
aquest espai no hi havia res.

Sense voler buscar culpables, val a dir que l'espai no estava gaire aprofitat, i vull remarcar que això no té perquè ser culpa de l'organització, però el cas és que en un dels pavellons es concentraven la majoria de coses que atreuen als visitants del Saló, els expositors de les botigues, els espais de les plataformes de videojocs i la zona de gastronomia; mentre que a l'altre únicament hi havia l'escenari, la zona on es feien les exhibicions d'arts marcials i l'espai dedicat a l'exposició dels esports. Quan parlava de les cues no he esmentat el fet que un cop a la plaça aquestes es dividien per accedir a un pavelló o l'altre, però no tots els pavellons tenien cua; la gent que aconseguia accedir al recinte dels expositors difícilment sortia i no perquè no ho pogués fer, sinó perquè desprès havien de tornar a fer cua per entrar i no es volien arriscar a quedar-se fora, de manera que la gent que era fora esperant per entrar ho tenia una mica difícil. La idea d'un espai amb escenaris i exhibicions és que la gent hi vagi a les hores en que hi ha programada alguna activitat i en acabat pugui continuar fent un tomb, però si la gent després no ha de poder tornar a la zona de compres és complicat que hi hagi gaire públic durant els espectacles.
Pel que fa als espais dels videojocs, aquests ocupen una gran superfície, sempre estan ubicats pràcticament a l'entrada del recinte i hi ha moltíssima gent, si contem els deu o dotze que hi ha jugant en el moment immediat i els deu o dotze que estan situats darrera esperant que els arribi el torn per provar el joc o consola. Personalment crec que és quelcom perfectament ubicable a l'espai buit que podeu observar a la fotografia, tota aquesta gent que pràcticament sols ha anat al Saló per jugar no anava a cap altra banda que no fos l'espai dels videojocs i com no entraven ni sortien del recinte, han impedit que persones que probablement haurien circulat més hi poguessin accedir. Amb tot això no pretenc criticar a aquells que passen tanta estona a la zona dels videojocs, ni molt menys, cadascú té dret d'invertir el seu temps al Saló en l'espai que més li agradi; però quan per qüestions d'aforament tens centenars de persones a peu dret durant hores esperant per accedir a un recinte, és una mica injust que sigui perquè a dins d'aquest hi tens cent més asseguts durant hores esperant per jugar a un joc.

Nikuman

Boletes de pop, han estat el meu antull
desde començaments de l'embaràs jeje

Però al Saló no tot han estat cues i espais buits, com sempre hi havia la meravellosa zona de gastronomia on a tots els aficionats al menjar japonès se'ns feia la boca aigua sols entrar. Aquest any comptava amb més restaurants on triar i amb la zona de tallers de gastronomia japonesa. Certament si hi vas a l'hora punta, t'hi trobes amb tothom i has d'esperar una estona per poder comprar el teu menjar, però si saps quan anar-hi el volum de gent és molt menor (ho sento, no us diré a quines hores hi vaig per no fer tantes cues, que sinó el proper Saló estareu tots allà...XD). Val a dir que els dies de Saló no hi ha règim que valgui i segons com acabes gastant més en el menjar que en les botigues, però és tot taaaant bo que és impensable marxar sense haver menjat un nikuman, o dos, i boletes de pop. La pega d'aquest espai, com gairebé sempre, és la falta de lloc on seure, aquest any i en el meu estat se m'ha fet molt feixuc haver d'estar seient i aixecant-me del terra cada vegada que volíem menjar alguna cosa, sort que les boletes de pop fan passar tots els mals...

També cal parlar dels convidats, dels quals cal destacar la presencia de Yoichi Takahashi, l'autor de Campeones; en Daisuke Nishio, director d'animació de la sèrie i els animes de Dragon Ball i Junichi Masuda, director i un dels creadors dels videojocs de Pokémon; entre molts d'altres. Tots ells van realitzar tallers, taules rodones i sessions de firmes que van aplegar a moltíssims fans.

Kotaro Mieda i Shinya Miyashata

En tractar-se d'una edició enfocada especialment als esports dins del manga i l'anime, hem pogut gaudir d'una exposició sobre les diferents obres que s'han publicat relacionades amb el món de l'esport, que a mi m'ha fet una il·lusió especial perquè he pogut rememorar molts animes de la meva infantesa. També cal destacar l'espai destinat a acollir les diferents exhibicions d'arts marcials (aikido, karate, tai-jitsu, kung-fu, jiu-jitsu, kendo i sumo) que estava molt ben acondicionat, si bé hauria estat d'agraïr que comptés amb més localitats per seure ja que molta gent va haver de romandre dreta durant algunes de les exhibicions. Les exhibicions es repetien amb prou regularitat com perquè t'organitzessis per veure aquelles que et feien més gràcia, això era més fàcil si anaves un parell de dies, jo crec que he vist tots els esports al final. Entre les exhibicions cal destacar la de sumo feta pels lluitadors Kotaro Mieda i Shinya Miyashata; a banda de l'exhibició també anaven explicant diferents aspectes d'aquest esport i la importància que aquests esportistes tenen al Japó; tot plegat ha estat molt interessant i jo crec que ha servit perquè ens mirem el sumo amb uns altres ulls.

Loverin Tamburin

En el Pavelló 1 realment hem pogut gaudir no només de les exhibicions d'arts marcials i les diferents activitats esportives (recordem que també hi havia un petit camb de beisbol, l'esport nacional al Japó), sinó també de totes les activitats realitzades a l'escenari, els concursos de karaoke i de cosplay, que han estat seguits per una gran quantitat d'otakus, així com l'actuació de l'últim grup revelació del pop japonès, els Loverin Tamburin, i la de la ídol Aiko Nakano. I com cada any el Saló del Manga ha celebrat també la selecció de la parella finalista que participarà l'estiu vinent al Japó al World Cosplay Summit.

Com a resum del Saló sols em queda dir que ho hem passat molt i molt bé, malgrat les cues i la falta de seients a l'hora de dinar, ha estat una edició força còmode tenint en compte que la panxeta, tot i que no es nota a la disfressa hi és i no he pogut fer el cafre com altres anys jeje. Us deixo algunes fotos del nostre cosplay en honor a la reedició del joc The Legend of Zelda Wind Waker; tot i que pugui semblar molt còmode la part del cinturó no ho era pas, especialment quan tocava anar al lavabo, però a banda d'això en comparació amb els cosplays que hem portat altres anys era molt portable i hem anat molt bé. Com sempre, marxem del Saló del Manga amb un bon gust de boca, serà pel nikuman, perquè hem comprat coses que ens han fet il·lusió o simplement perquè un parell de dies de fer el friki disfressada de Zelda sempre proven bé.

És una foto molt èpica jeje, els de Nintendo ens van deixar agafar
la "Espada Maestra" i ens va fer molta il·lusió

Tetra i Link

Skullkid!!!! Em va encantar la disfressa!

Foto Pokémon abans que un morís desinflat, no explicarem quin XD