El XIX Saló del Manga de Barcelona o "El Saló de les cues"
Ahir a la tarda va tancar les seves portes la dinovena edició del Saló del Manga de Barcelona, amb un rècord de visites desprès que 115.000 persones decidissin treure-hi el cap. Aquest any el certamen havia duplicat el seu espai, passant de 17.000 metres quadrats a 35.000, i comptava amb els pavellons 1 i 2 de la Fira de Barcelona. Com cada any la resposta multitudinària dels aficionats converteix el Saló del manga en un referent i en el gran esdeveniment anual de manga i cultura japonesa del nostre país; aquesta resposta multitudinària ha fet que aquest any el Saló comptés amb una nova "atracció" les seves cues interminables per accedir al recinte. |
| Començament de la cua. |
La xifra final no suposa un gran increment de visitants, respecte els 112.000 de l'any passat. El director del Saló i de FICOMIC, Carles Santamaria, ha comentat que la majoria dels visitants es van concentrar entre divendres i dissabte, mentre que el dijous com era laborable l'assistència va ser molt més fluïda; el diumenge a partir del migdia, el flux de visitants va ser més constant i ininterromput i per tal que tothom hi pogués accedir es va ampliar l'horari una hora més. El director de l'esdeveniment explica que els aforaments per divendres i dissabte no van ser suficients i això els va obligar a tancar les taquilles abans d'hora i a cancel·lar la venda anticipada d'entrades des de dissabte al matí. En definitiva, que cara la propera edició buscaran altres alternatives per tal que no es repeteixi el problema d'aquest any; certament feia molta impressió arribar al Saló i veure les cues que envoltaven la Fira, et plantejaves girar cua i tornar cap a casa i més quan senties a gent parlar de la quantitat d'hores que portaven allà a peu dret i que els havien dit que possiblement no podrien entrar aquell dia. Com a punt important cal comentar que dins del Saló s'estava molt bé, personalment crec que és l'edició que millor s'estava dins del recinte, podies caminar i no feia la calor d'altres vegades.
 |
| Recinte de l'escenari...com veieu en tot aquest espai no hi havia res. |
Sense voler buscar culpables, val a dir que l'espai no estava gaire aprofitat, i vull remarcar que això no té perquè ser culpa de l'organització, però el cas és que en un dels pavellons es concentraven la majoria de coses que atreuen als visitants del Saló, els expositors de les botigues, els espais de les plataformes de videojocs i la zona de gastronomia; mentre que a l'altre únicament hi havia l'escenari, la zona on es feien les exhibicions d'arts marcials i l'espai dedicat a l'exposició dels esports. Quan parlava de les cues no he esmentat el fet que un cop a la plaça aquestes es dividien per accedir a un pavelló o l'altre, però no tots els pavellons tenien cua; la gent que aconseguia accedir al recinte dels expositors difícilment sortia i no perquè no ho pogués fer, sinó perquè desprès havien de tornar a fer cua per entrar i no es volien arriscar a quedar-se fora, de manera que la gent que era fora esperant per entrar ho tenia una mica difícil. La idea d'un espai amb escenaris i exhibicions és que la gent hi vagi a les hores en que hi ha programada alguna activitat i en acabat pugui continuar fent un tomb, però si la gent després no ha de poder tornar a la zona de compres és complicat que hi hagi gaire públic durant els espectacles.
Pel que fa als espais dels videojocs, aquests ocupen una gran superfície, sempre estan ubicats pràcticament a l'entrada del recinte i hi ha moltíssima gent, si contem els deu o dotze que hi ha jugant en el moment immediat i els deu o dotze que estan situats darrera esperant que els arribi el torn per provar el joc o consola. Personalment crec que és quelcom perfectament ubicable a l'espai buit que podeu observar a la fotografia, tota aquesta gent que pràcticament sols ha anat al Saló per jugar no anava a cap altra banda que no fos l'espai dels videojocs i com no entraven ni sortien del recinte, han impedit que persones que probablement haurien circulat més hi poguessin accedir. Amb tot això no pretenc criticar a aquells que passen tanta estona a la zona dels videojocs, ni molt menys, cadascú té dret d'invertir el seu temps al Saló en l'espai que més li agradi; però quan per qüestions d'aforament tens centenars de persones a peu dret durant hores esperant per accedir a un recinte, és una mica injust que sigui perquè a dins d'aquest hi tens cent més asseguts durant hores esperant per jugar a un joc.
Però al Saló no tot han estat cues i espais buits, com sempre hi havia la meravellosa zona de gastronomia on a tots els aficionats al menjar japonès se'ns feia la boca aigua sols entrar. Aquest any comptava amb més restaurants on triar i amb la zona de tallers de gastronomia japonesa. Certament si hi vas a l'hora punta, t'hi trobes amb tothom i has d'esperar una estona per poder comprar el teu menjar, però si saps quan anar-hi el volum de gent és molt menor (ho sento, no us diré a quines hores hi vaig per no fer tantes cues, que sinó el proper Saló estareu tots allà...XD). Val a dir que els dies de Saló no hi ha règim que valgui i segons com acabes gastant més en el menjar que en les botigues, però és tot taaaant bo que és impensable marxar sense haver menjat un nikuman, o dos, i boletes de pop. La pega d'aquest espai, com gairebé sempre, és la falta de lloc on seure, aquest any i en el meu estat se m'ha fet molt feixuc haver d'estar seient i aixecant-me del terra cada vegada que volíem menjar alguna cosa, sort que les boletes de pop fan passar tots els mals...
També cal parlar dels convidats, dels quals cal destacar la presencia de Yoichi Takahashi, l'autor de Campeones; en Daisuke Nishio, director d'animació de la sèrie i els animes de Dragon Ball i Junichi Masuda, director i un dels creadors dels videojocs de Pokémon; entre molts d'altres. Tots ells van realitzar tallers, taules rodones i sessions de firmes que van aplegar a moltíssims fans.
En tractar-se d'una edició enfocada especialment als esports dins del manga i l'anime, hem pogut gaudir d'una exposició sobre les diferents obres que s'han publicat relacionades amb el món de l'esport, que a mi m'ha fet una il·lusió especial perquè he pogut rememorar molts animes de la meva infantesa. També cal destacar l'espai destinat a acollir les diferents exhibicions d'arts marcials (aikido, karate, tai-jitsu, kung-fu, jiu-jitsu, kendo i sumo) que estava molt ben acondicionat, si bé hauria estat d'agraïr que comptés amb més localitats per seure ja que molta gent va haver de romandre dreta durant algunes de les exhibicions. Les exhibicions es repetien amb prou regularitat com perquè t'organitzessis per veure aquelles que et feien més gràcia, això era més fàcil si anaves un parell de dies, jo crec que he vist tots els esports al final. Entre les exhibicions cal destacar la de sumo feta pels lluitadors Kotaro Mieda i Shinya Miyashata; a banda de l'exhibició també anaven explicant diferents aspectes d'aquest esport i la importància que aquests esportistes tenen al Japó; tot plegat ha estat molt interessant i jo crec que ha servit perquè ens mirem el sumo amb uns altres ulls.
En el Pavelló 1 realment hem pogut gaudir no només de les exhibicions d'arts marcials i les diferents activitats esportives (recordem que també hi havia un petit camb de beisbol, l'esport nacional al Japó), sinó també de totes les activitats realitzades a l'escenari, els concursos de karaoke i de cosplay, que han estat seguits per una gran quantitat d'otakus, així com l'actuació de l'últim grup revelació del pop japonès, els Loverin Tamburin, i la de la ídol Aiko Nakano. I com cada any el Saló del Manga ha celebrat també la selecció de la parella finalista que participarà l'estiu vinent al Japó al World Cosplay Summit.
Com a resum del Saló sols em queda dir que ho hem passat molt i molt bé, malgrat les cues i la falta de seients a l'hora de dinar, ha estat una edició força còmode tenint en compte que la panxeta, tot i que no es nota a la disfressa hi és i no he pogut fer el cafre com altres anys jeje. Us deixo algunes fotos del nostre cosplay en honor a la reedició del joc The Legend of Zelda Wind Waker; tot i que pugui semblar molt còmode la part del cinturó no ho era pas, especialment quan tocava anar al lavabo, però a banda d'això en comparació amb els cosplays que hem portat altres anys era molt portable i hem anat molt bé. Com sempre, marxem del Saló del Manga amb un bon gust de boca, serà pel nikuman, perquè hem comprat coses que ens han fet il·lusió o simplement perquè un parell de dies de fer el friki disfressada de Zelda sempre proven bé.
Pel que fa als espais dels videojocs, aquests ocupen una gran superfície, sempre estan ubicats pràcticament a l'entrada del recinte i hi ha moltíssima gent, si contem els deu o dotze que hi ha jugant en el moment immediat i els deu o dotze que estan situats darrera esperant que els arribi el torn per provar el joc o consola. Personalment crec que és quelcom perfectament ubicable a l'espai buit que podeu observar a la fotografia, tota aquesta gent que pràcticament sols ha anat al Saló per jugar no anava a cap altra banda que no fos l'espai dels videojocs i com no entraven ni sortien del recinte, han impedit que persones que probablement haurien circulat més hi poguessin accedir. Amb tot això no pretenc criticar a aquells que passen tanta estona a la zona dels videojocs, ni molt menys, cadascú té dret d'invertir el seu temps al Saló en l'espai que més li agradi; però quan per qüestions d'aforament tens centenars de persones a peu dret durant hores esperant per accedir a un recinte, és una mica injust que sigui perquè a dins d'aquest hi tens cent més asseguts durant hores esperant per jugar a un joc.
 |
| Nikuman |
 |
| Boletes de pop, han estat el meu antull desde començaments de l'embaràs jeje |
També cal parlar dels convidats, dels quals cal destacar la presencia de Yoichi Takahashi, l'autor de Campeones; en Daisuke Nishio, director d'animació de la sèrie i els animes de Dragon Ball i Junichi Masuda, director i un dels creadors dels videojocs de Pokémon; entre molts d'altres. Tots ells van realitzar tallers, taules rodones i sessions de firmes que van aplegar a moltíssims fans.
 |
| Kotaro Mieda i Shinya Miyashata |
En tractar-se d'una edició enfocada especialment als esports dins del manga i l'anime, hem pogut gaudir d'una exposició sobre les diferents obres que s'han publicat relacionades amb el món de l'esport, que a mi m'ha fet una il·lusió especial perquè he pogut rememorar molts animes de la meva infantesa. També cal destacar l'espai destinat a acollir les diferents exhibicions d'arts marcials (aikido, karate, tai-jitsu, kung-fu, jiu-jitsu, kendo i sumo) que estava molt ben acondicionat, si bé hauria estat d'agraïr que comptés amb més localitats per seure ja que molta gent va haver de romandre dreta durant algunes de les exhibicions. Les exhibicions es repetien amb prou regularitat com perquè t'organitzessis per veure aquelles que et feien més gràcia, això era més fàcil si anaves un parell de dies, jo crec que he vist tots els esports al final. Entre les exhibicions cal destacar la de sumo feta pels lluitadors Kotaro Mieda i Shinya Miyashata; a banda de l'exhibició també anaven explicant diferents aspectes d'aquest esport i la importància que aquests esportistes tenen al Japó; tot plegat ha estat molt interessant i jo crec que ha servit perquè ens mirem el sumo amb uns altres ulls. |
| Loverin Tamburin |
En el Pavelló 1 realment hem pogut gaudir no només de les exhibicions d'arts marcials i les diferents activitats esportives (recordem que també hi havia un petit camb de beisbol, l'esport nacional al Japó), sinó també de totes les activitats realitzades a l'escenari, els concursos de karaoke i de cosplay, que han estat seguits per una gran quantitat d'otakus, així com l'actuació de l'últim grup revelació del pop japonès, els Loverin Tamburin, i la de la ídol Aiko Nakano. I com cada any el Saló del Manga ha celebrat també la selecció de la parella finalista que participarà l'estiu vinent al Japó al World Cosplay Summit.
Com a resum del Saló sols em queda dir que ho hem passat molt i molt bé, malgrat les cues i la falta de seients a l'hora de dinar, ha estat una edició força còmode tenint en compte que la panxeta, tot i que no es nota a la disfressa hi és i no he pogut fer el cafre com altres anys jeje. Us deixo algunes fotos del nostre cosplay en honor a la reedició del joc The Legend of Zelda Wind Waker; tot i que pugui semblar molt còmode la part del cinturó no ho era pas, especialment quan tocava anar al lavabo, però a banda d'això en comparació amb els cosplays que hem portat altres anys era molt portable i hem anat molt bé. Com sempre, marxem del Saló del Manga amb un bon gust de boca, serà pel nikuman, perquè hem comprat coses que ens han fet il·lusió o simplement perquè un parell de dies de fer el friki disfressada de Zelda sempre proven bé.
 |
| És una foto molt èpica jeje, els de Nintendo ens van deixar agafar la "Espada Maestra" i ens va fer molta il·lusió |
 |
| Tetra i Link |
 |
| Skullkid!!!! Em va encantar la disfressa! |
 |
| Foto Pokémon abans que un morís desinflat, no explicarem quin XD |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada