Calaix lector: La llum a casa dels altres

Títol: La llum a casa dels altres.

Autora: Chiara Gamberale

Idioma original: Italià

País: Itàlia

Editorial: Edicions 62, el balancí

Primera edició: 2012

Traductor: Teresa Muñoz

Número de pàgines: 425

Gènere: comèdia humana

ISBN: 9788429769425

Sinopsi:

La Maria, una dona fantasiosa que té el do de convertir les reunions de la comunitat de veïns en emotives teràpies de grup, mor de sobte en un accident de moto. Deixa en herència una filla de sis anys i una carta. La nena es diu Mandorla perquè en néixer era petita com una ametlla. I ja en el nom du tot l'encant i l'absurditat del seu destí.

En la carta, la mare li explica que el seu pare és un dels veïns de l'edifici. Però ¿qui, de tots els sospitosos, tenia una relació tan íntima i secreta amb la Maria i ara haurà d'assumir la responsabilitat? Després d'una llarga reunió sense que ningú confessi, els veïns decideixen per unanimitat acollir i criar la Mandorla entre tots.

Així, d'any en any, i de pis en pis a través de la mirada desconcertada d'una nena que creix i busca el seu pare, encenem els llums, i descobrim les ombres, d'unes famílies aparentment normals. I gràcies al cor palpitant, ara alegre ara desesperat, d'una protagonista inoblidable, els valors tradicionals sobre la veritat i la mentida, la parella o la família, el bé i el mal s'esquerden i mostren les claus d'una comèdia humana que ens ateny a tots. Perquè <<tots vivim en la ignorància d'alguna cosa que ens afecta>>.

Una petita reflexió sobre el llibre:

El llibre comença quan la petita Mandorla per la seva mare, i en qüestió de pocs capítols es troba sent adoptada per tota una comunitat de veïns. El perquè d'aquesta decisió rau en una carta que deixa la difunta mare de la Mandorla on reconeix que el pare de la criatura és un dels homes del bloc, dels quals cap reconeix la nena com a seva. Així doncs els veïns decideixen que entre tots criaran la filla de la seva estimada administradora fent-la voltar de pis en pis i de família en família.

Amb aquest començament l'autora pretén fer una aproximació a la convivència, dins i fora de l'àmbit familiar i de parella, dins de la gran varietat de relacions que trobem actualment, atès que els veïns d'aquesta comunitat són molt diferents. Hi trobem l'eterna soltera; la família tradicional; una parella d'homosexuals; un matrimoni inestable amb un fill; i la parella lliberal i sense fills.

Així doncs, a la vegada que la Mandorla va creixent i es va enfrontant als diferents problemes i situacions que li depara la vida, anirem coneixent aquesta heterogeneïtat de famílies que, cadascuna a la seva manera, l'ajudaran a madurar i a reflexionar; o serà ella que els ajudarà a fer-ho?

És un llibre escrit sense pretensions d'educar o instruir pel que fa a cap mena de filosofia o moral. En tot moment l'autora se'ns presenta com a observadora d'allò que va passant i es limita a narrar el que va passant als personatges i com van resolent les diferents situacions cadascun des del seu punt de vista. Realment els personatges són una mica plans, tret d'un parell, la resta comencen i acaben sent de la mateixa manera i sense haver evolucionat gens. A més, el fet de saber que un d'ells és el pare de la pobre criatura, no els amoïna gaire i tot i que en parlen de tant en tant, no tenen intenció de posar-hi remei.

En part podríem dir que l'autora no ha tret prou suc al llibre i que si hagués aprofundit més en els personatges i les seves històries potser hauria pogut arribar més lluny. Tot i això, personalment sóc de la opinió de que, com ja he dit abans, no és un llibre que pretén donar lliçons ni fer canviar de parer a ningú, simplement ens narra la història d'una nena que és criada per gent molt i molt diferent i que aprèn a quedar-se amb el millor de tots ells; la novel·la et fa passar una bona estona i a mi m'ha tingut engrescada de començament a fi; què més es pot demanar?

Per anar fent boca...

"(...)Pensa en els contes que us expliquen a les dones quan sou petites. Blancaneu i la Bella Dorment haurien dormit tota la vida, si no hagués vingut el Príncep Blau a despertar-les. I la Ventafocs? Hauria continuat netejant vàters. O no?

- Si?- Què podia dir?

- Sí. O més ben dit: no. És a dir, sí, ens martellegen amb la promesa que quan trobarem l'amor podrem considerar-nos realment realitzats, però no: no és veritat. Qui ha decidit que per a Blancaneu criar els fills del Príncep Blau sigui millor que dormir tota la vida, envoltada, però, de l'afecte dels seus amics nans que segurament, quan s'hagi de convertir en mare, estarà massa ocupada amb la casa, els bolquers i tota la pesca per poder ni tan sols trucar-los? Eh? Qui ho ha dit?

- Doncs pobres nans...- no podia deixar de considerar.

-Pobres nans, Mandorla, això mateix, molt bé! Pobres nans. Perquè a les tres fades de la Bella Dorment, quantes vegades et penses que les anirà a veure, aquella cabrona, quan s'hagi d'ocupar dels coberts de plata del castell on ha anat a viure, o quan hagi de matricular els nens a equitació, perquè no pretendràs que no sàpiguen muntar a cavall, els fills del fill del rei? (...)".

Puntuació personal: 8