Calaix lector: Llegat.

Títol: Llegat (Inheritance)

Autor: Christopher Paolini

Idioma original: anglès

País: E.U.A

Editorial: Roca Editorial

Primera Edició: 2.011

Traductor: Jordi Vidal i Tubau/ Pau Bombardó/ Carles Andreu Saburit

Número de pàgines: 798 pàgines

Gènere: fantasy/ aventures

ISBN: 9788499183404

Sinopsi:

El Genet de Drac cavalca de nou.

El llegat arriba a la seva fi, però la llegenda mai no morirà.

No fa gaire tems Eragon - Botxí de l'Ombra, Genet de Drac - no era més que un pobre noi pagès, i el seu drac, Saphira, només una pedra blava al bosc. Ara el destí de tota una civilització depèn d'ells.

Llargs mesos d'entrenament i combat han propiciat victòries i esperança, però també han ocasionat pèrdues irreparables. I encara tenen al davant la veritable batalla: s'han d'enfrontar amb Galbatorix. Quan ho facin, hauran de ser prou forts per derrotar-lo. i si ells no poden, no ho podrà fer ningú. No hi haurà una segona oportunitat.

El genet i el seu drac han arribat més lluny del que ningú hauria pogut somiar. Però podran enderrocar el malvat rei i restablir la justícia a Algaësia? I si ho aconsegueixen, a quin preu?

Una petita reflexió sobre el llibre (que aquells que no han llegit Brisingr és millor que no mirin, si no volen spoilers):

Partint de com va acabar el tercer llibre de la saga, les meves expectatives per aquest darrer no eren gaire positives, tot s'ha de dir; després d'haver estat mesos per enllestir Brisingr degut a que era excessivament descriptiu i particularment lent, i estava ple de moments d'auto-contemplació per part de l'Eragon o, simplement, d'un examen exhaustiu de les espècies invertebrades del seu entorn; els primers capítols de "Llegat" em van sorprendre gratament, ja que no em van costar tant com jo esperava (tot i que continuen sent marca C.Paolini al cent per cent).

El llibre comença amb un breu resum de la història d'Algaësia i tot el que ha anat succeint als llibres anteriors, i continua amb l'explicació d'una de les batalles dels Vardens (rebels que lluiten contra el rei, dictador i genet de drac Galbatòrix) per prendre el control sobre una de les ciutats de l'Imperi. Aquest capítol ens presenta el que serà el 50% del llibre, batalles i més batalles en diverses ciutats, que tindran com a protagonistes Eragon i el seu cosí Roran, sempre per separat. En algunes lluitaran els dos i en d'altres sols hi serà un. És aquí on veiem la importància que tindrà Roran en aquest llibre; el noi, que tot i les penalitats que ha passat ha demostrat que és un bon guerrer, passa a ser un dels líders més importants dins de l'exèrcit dels Vardens, i la Nassuada l'anirà enviant d'un lloc a l'altre a lluitar.

Es tracta d'un llibre on diversos personatges reben més protagonisme del que se'ls havia donat fins ara: Nassuada, Murtagh, Àngela, Solembum. També fa aparèixer una raça que fins llavors no ens havia ni presentat gairebé, la dels Homes gat; en detriment això sí dels Nans i els Urgals que si no tenen gaire a dir al llibre.

En general el llibre es llegeix amb facilitat, tot i tenir moments força descriptius on recupera les seves visions passades de les formigues, es deixa llegir i no es fa excessivament pesat. El final del llibre i la manera com soluciona tot el problema relacionat amb Galbatòrix està molt ben trobat i porta el llibre cap a un final rodó, tot i que una mica previsible.

Com a aspectes negatius cal d'estacar diversos punts: començant pel fet que el menys important de tot el llibre és Shruikan en drac descomunal de Galbatòrix al que no dediquen més que un parell de pàgines; continuant pel fet que les històries d'alguns personatges importants, com ara Àngela, sembla que s'aprofundiran i al final en passa de llarg; i acabant pel fet que el llibre s'hauria pogut acabar a la pàgina 712, on ja ha passat tot el que havia de passar i ha tingut temps de guarnir-ho i arrodonir-ho, però que l'autor ha decidit allargar 86 pàgines més, total per no explicar gaire de nou i fer poca cosa més que afegir una mica de palla i deixar el final parcialment obert. De fet, les darreres pàgines del llibre són els agraïments d'en Paolini on deixa caure que, després de tots aquests anys escrivint, i després d'haver creat una terra com Algaësia, no tanca la porta a la possibilitat de tornar-hi d'aquí un temps i escriure un cinquè llibre. Quant ho farà? És un misteri.

Per anar fent boca...

(...)Quan tots dos s'havien acomodat, Glaedr començà a sermonejar Eragon sobre els principis del combat mental. El noi ja hi estava familiaritzat, però va escoltar amb atenció, i quan el drac daurat li deia que fes alguna cosa, obeïa les ordres de Glaedr sense preguntes ni queixes.

No trigaren a passar de les màximes a la pràctica aplicada. D'entrada Glaedr posà a prova les defenses d'Eragon amb atacs d'una intensitat creixent, la qual cosa els va portar a embrancar-se en batalles generalitzades en què cadascú lluitava per imposar el seu domini, ni que fos només un moment, sobre els pensaments de l'altre.

Mentre combatien, Eragon estava ajagut de panxa enlaire amb els ulls tancats, concentrant totes les seves energies endins, contra la tempesta que es desfermava entre ell i Glaedr. Els seus esforços anteriors l'havien debilitat i tenia el cap emboirat, mentre que el drac daurat estava fresc i descansat, a més de ser enormement poderós, i això feia difícil a Eragon de fer res més que frustrar els atacs de Glaedr. (...)

Puntuació personal: 7.5